A les pintures rupestres llevantines (període Mesolític 7000-2000) queden reflectides escenes de caràcter narratiu, on trobem escenes de figures humanes interactuant amb el seu entorn, caçant per sobreviure, lluitant amb altres tribus, o en situacions de la vida quotidiana, com ballant o recol·lectant mel.
Els alumnes de 1r de Batxillerat han fet una reinterpretació d’una escena de la vida quotidiana utilitzant l’estil rupestre: senzillesa, esquematització de les figures, dinamisme i poc cromatisme.

Sembla fàcil, però no ho és. Tenim tendència a fer dibuixos de nen petit, o excessivament estereotipats quan volem imitar als artistes primitius. Som capaços de narrar una escena amb pocs elements sense perdre expressivitat i caràcter?