BONES COLÒNIES PARVULARI!
Dilluns i dimarts tindrem el parvulari de colònies: esperem que el bon temps els acompanyi i puguin gaudir d’aquestes primeres experiències fora de casa! El que segur que els acompanyarà serà aquesta proposta de l’Arnau Tré (P4) en Ricard i la Meritxell, que ens han enviat per entrar aquesta setmana: “I am what I am”, de la Gloria Gaynor. Ens han explicat que: La cançó comença amb la veu quasi xiuxiuejant de la cantant que va agafant força per donar pas als teclats, la bateria, la guitarra elèctrica i al baix.
És una cançó que va debutar al musical de Broadway “La cage aux folles” (1983-1987, obra de teatre francesa que va esdevenir musical per triomfar a Broadway), guanyador dels Premis Tony. Va ser composada per Jerry Herman el 1983 i va ser gravada de nou i rellançada més endavant, el mateix any, com a single per la Gloria Gaynor; aleshores va esdevenir un hit arreu i va arribar al lloc núm. 13 al Regne Unit. La cançó va esdevenir himne el moviment LGBT.
A casa ens frapa el missatge: “sóc el que sóc” no entès com a absent d’autocrítica i immobilisme respecte a l’evolució personal, sinó com a respecte a la diferència. Cadascú de nosaltres és valuós, autèntic i útil. Només hi ha una vida, per tant és important que ens descobrim i valorem!
Ara que amb les noves pedagogies per fi considerem i reconeixem les intel·ligències múltiples, som més conscients que mai del gran potencial i valor que hi ha en cadascú de nosaltres. Així que atrevim-nos a veure les coses des d’un angle divers a l’habitual, respectem la diversitat i interioritzem que en tots nosaltres hi ha capacitat i habilitats per descobrir i treballar!
Desitgem que aquesta cançó us desperti la mateixa energia positiva que a nosaltres!
Segur que ho farà, moltíssimes gràcies per enviar-la!
I com ja us vam avançar aquesta setmana sortirem amb “My love”, de Justin Timberlake. Seguint el fil de la setmana passada, en aquesta cançó el rap també té un paper protagonista sobretot en les estrofes finals. El hip hop és un moviment artístic que va néixer a principis de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri del Bronx de Nova York i del qual el rap, com ja vam veure, és la representació “cantada”. La Júlia Plasencia (tutora de 6è) n’és una apassionada i ens ha proposat aquesta cançó perquè per la seva base de ritmes diferents fan venir ganes de ballar i energia positiva. Pot ser una bona forma de començar l’últim trimestre! Gràcies per la proposta!