ALEGRIA I ENERGIA PEL 2018!

Quina alegria retrobar-nos! Després d’aquestes merescudes vacances iniciem un nou any ple d’il·lusions i amb les forces renovades. Per celebrar aquest trimestre que estrenem entrarem als matins escoltant “Happy” de Pharrell Williams. Williams és un cantant nordamericà amb un gran registre vocal capaç de cantar notes molt agudes utilitzant la tècnica del falset, com fan els contratenors. Ja n’hem parlat en una entrada anterior: us en recordeu de quin altre cantant feia servir aquesta tècnica? La cançó ens l’ha enviada en Pep Antoñanzas de 3r. Moltíssimes gràcies Pep, per la música i per la paciència!

Per sortir escoltarem una versió de “The nights”, d’Avicii inclosa en el disc de la Marató 2016; els encarregats de cantar-la van ser els Doctor Prats i el títol es va traduir com “Les nits no moren mai” (com sempre us recomanem que escolteu també la versió original de la cançó!). La lletra ens convida a viure el dia a dia i aprofitar la vida al màxim… per això enviem des d’aquí un petit homenatge a totes aquelles persones lluitadores que malauradament no han pogut gaudir de les festes com ho haurien volgut fer per motius de salut, i sobretot a tots aquells que ens han deixat en aquestes dates tan assenyalades. Aquesta proposta tan plena de vitalitat ens l’envia en Jaume Garreta, pare de l’Alèxia de P3. Gràcies!

 

Per cert, els Reis d’Orient m’han dit que tenen un regal pendent per a nosaltres… potser el podrem estrenar la setmana vinent?

UN MISSATGE NADALENC (sense ser nadales!)

Per acabar el trimestre hem escollit dues cançons que, tot i no ser nadales, transmeten el missatge important d’aquestes festes: la pau, l’amor i l’harmonia entre les persones i els pobles.

Entrarem amb  “(What’s so funny ‘bout) Peace, love and understanding”, popularitzada per Elvis Costello i la seva banda The Attractions. El text de la cançó pretén enviar un missatge tan nadalenc que va arribar a ser inclosa en una recopilació especial de nadal guanyadora d’un Grammy: “A Colbert Christmas: The Greatest Gift of All!”. Una altra famosa versió del tema forma part de la BSO de la pel·lícula “El Guardaespatlles”, cantada per Curtis Stigers. Aquesta cançó ens l’han proposada l’Oriol Llanos (1r Prim.) i el seu pare Javi i pensen que al parlar sobre valors universals com l’afecte, l’amistat, l’esforç i l’esperit de superació pot transmetre un missatge positiu a tots els alumnes de la nostra escola, siguin petits o gegants. Gràcies!

Per sortir de l’escola ho farem amb una altra cançó també molt versionada: “Somewhere over the rainbow”. En la seva aparició original l’obra formava part de la banda sonora de la pel·lícula “El Mag d’Oz”, protagonitzada per Judy Garland. La cançó es va fer tan coneguda i la gent s’emocionava tant en sentir-la que es va convertir en l’emblema de l’artista, sent inclosa fins i tot com a última peça d’un especial de Nadal del seu programa de televisió l’any 1963. Per a la megafonia en Carles López i la Isabel ens proposen la versió d’Izrael Kamakawiwoʻole, on la podreu sentir acompanyada només d’un ukelele.

Aprofitem per desitjar-vos a tots unes bones festes i que gaudiu amb aquells a qui més estimeu d’aquestes merescudes vacances. Tornarem al gener amb més cançons; encara ens queden una pila de propostes magnífiques per escoltar! Que gaudiu d’un Nadal ple de música!!

LA LLETRA TAMBÉ IMPORTA!

 

Avui en dia estem molt acostumats a escoltar música produïda en altres països. Fins i tot ens hem acostumat a que artistes del nostre país cantin o composin directament en llengües internacionals, especialment en anglès, amb l’objectiu d’abastar amb les seves cançons un ventall encara més ampli de públic. Més enllà del debat filosòfic sobre si aquesta globalització és o no beneficiosa per la música com a “consumidors musicals” se’ns planteja un dilema molt més proper: sabem què significa el text de totes les cançons que sentim, escoltem i fins i tot cantem en el nostre dia a dia? Us ha passat mai descobrir que aquella cançó de moda que tant us agradava predica un missatge amb el que esteu completament en contra?

Precisament perquè pensem que la lletra també és important aquesta setmana dedicarem l’entrada i la sortida a unes cançons en dues llengües que potser no són les més habituals per alguns de nosaltres i que encara no han sonat a la megafonia: el francès i el gallec!

Entrarem amb la cançó “Je veux”, de la cantant francesa Zaz. La lletra de la cançó refusa tots els luxes materials que li ofereixen (una suite al Ritz, diners, una limusina…) ja que diu que no li serveixen de res. El que ella vol, diu, és amor i bon humor! Potser els companys de l’ESO de Francès ens podrien ajudar a traduir-la tota, no? Gràcies al Rubén Tresserras (P3) i la seva mare Ingrid per la proposta!

Per sortir escoltarem una cançó de “La Pegatina”, grup del qual hem rebut diverses propostes de cançó. L’escollida és una proposta d’en Toni, pare del Ton i la Lúa (P4 i 2n Prim.) titulada “Lacon con grelos”, i com moltes cançons d’aquest grup català fa esment a l’origen gallec de les seves famílies. Si paren bé l’orella sentirem anomenar un extens llistat-homenatge de plats, begudes i fins i tot refranys gallecs, tot en clau humorística i amb l’alegria característica de la secció de vents del grup. I posats a demanar creieu que a les companyes de la cuina els podríem demanar tastar un bon “lacón con grelos”? A veure si s’hi animen!

LES VEUS MÉS ESPECIALS!

Les veus humanes es solen classificar en 6 grans tipus segons el seu registre: de més agut a més greu les veus femenines poden ser de soprano, mezzo o contralt i les masculines de tenor, baríton o baix. Aquesta setmana però us portem un parell de veus ben especials!

Per entrar a l’escola escoltarem la veu de MIKA cantant la seva cançó “Grace Kelly”. Com podreu comprovar tot i ser un noi en MIKA canta amb una veu extraordinàriament aguda! Aquesta tècnica s’anomena veu de contratenor i encara que ve del cant clàssic hi ha hagut molts cantants i gèneres musicals moderns que l’han utilitzat en les seves obres. Parlant de clàssic: MIKA va confessar en unes declaracions haver-se inspirat en el “Largo al factotum” de l’òpera “El barber de Sevilla” de Rossini per compondre “Grace Kelly”. Hi trobeu la semblança? Aquesta cançó és una proposta d’en Xavi, el pare de la Laia, la Mar i l’Anna Barragan (1r i 6è Prim.i 2n ESO) Gràcies!

Per sortir escoltarem “Come” de la cantant Jain. La tècnica que fa servir aquesta cantant s’allunya de les tècniques clàssiques i utilitza recursos molt més moderns; canta amb notes greus i gairebé sense recolzament abdominal apropant-se en alguns moments a la veu parlada, just al contrari que en Mika. No deixeu de remenar entre algunes de les cançons de la Jain i els seus videoclips, són ben espectaculars! Gràcies Marc i Eric Toledo (1r i 5è Prim) per enviar-nos aquesta proposta!

PER SANTA CECÍLIA Rock I Pop!

Després de la primera setmana de cançons escollides per vosaltres tenim la bústia plena de suggeriments per a les properes setmanes: moltíssimes gràcies a tots! Hem rebut una autèntica allau de propostes, ben variades i originals, que aniran sonant setmana rere setmana. Potser haureu de tenir una mica de paciència per sentir la vostra cançó, però us assegurem que els descobriments valdran la pena! Aquesta setmana…va de famílies i d’estils!

Els Gambús – Conde (en Jan i el Biel de 2n, la Marta tutora de 5è i la Laia de 6è) ens han proposat una cançó molt estimada per ells.  “Highway to hell” (1979) és la cançó que dóna nom al sisè àlbum de la banda australiana AC/DC, referents en el gènere del hard-rock. La guitarra elèctrica, la bateria i la característica la veu potent i d’amplíssim registre vocal dels AC/DC són una bona manera d’endinsar-se en aquest estil. Convertim també aquesta proposta en homenatge ja que aquest cap de setmana ens ha deixat Malcolm Young, guitarrista i fundador de la banda.

Per la tarda el Josep Maria i l’Elena, pares de l’Anna i la Selma García Sanz (6è i 4t d’ESO) ens proposen escoltar  “Viaje a los sueños polares” del grup Family. Tot i la seva curta trajectòria els Family van col·laborar durant la dècada dels 80 a establir les bases per al sorgiment de l’indie pop a Espanya en l’època de la “Movida madrileña”. El terme “indie” sol aplicar-se a aquells grups o artistes que no formen part dels corrents culturals de masses (o mainstream) i que produeixen la seva música sense tenir en compte la seva influència. El concepte “indie” està relacionat també amb l’actitud “fes-ho tu mateixa” i la capacitat de treballar fora de les lògiques de les companyies de la indústria cultural. El so de la música indie i pop, com ens diuen els García – Sanz, està ple de melodies i arranjaments molt senzills però amb capacitat de transportar-nos més enllà de la rutina, de viatge a països imaginaris. Esperem que en gaudiu tant com nosaltres!

Ja han començat a arribar les primeres propostes!!

Aquesta setmana entrarem amb una cançó que darrerament s’ha fet més que famosa: el tema principal de la sèrie de televisió “Joc de trons”, del compositor irano-alemany Ramin Djawadi. Basada en les novel·les de George R.R. Martin, la sèrie “ Joc de trons” produïda per la cadena nord-americana HBO ha tingut un enorme èxit de públic. Tot i no estar disponible en català la sisena temporada d’aquesta sèrie està gravada parcialment a Catalunya  i hi apareixen diversos carrers del barri antic de Girona i el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. Ens l’ha proposada en Xavier de Andrade (2n Prim.)  i la seva família, ja que els sembla una cançó misteriosa i els desperta la imaginació.

Per a la sortida escoltarem una proposta de Rosa Ortiz, mare de la Mireia també de 2n. de Primària: “Jungle drum” , d’Emiliana Torrini. Ens l’han enviada perquè diuen que els transmet molta energia, i que els tambors els transmeten una connexió amb la Terra i la Natura. Si us l’escolteu atentament podreu veure que la darrera vegada que sona la tornada canvia i es torna lleugerament més aguda; aquest recurs, molt utilitzat en la música actual per donar més potència a un fragment musical que es repeteix, s’anomena modulació i canvia el to de la peça -en aquest cas mig to més aguda-. Podríeu identificar en quin segon fa aquesta modulació?

Moltes gràcies per aquestes propostes! Què sonarà la setmana vinent?

proposa la teva cançó!!

 

Com ja sabeu des del curs passat l’escola compta amb un timbre d’entrada i sortida de luxe… música! Enguany ens agradaria poder aprofitar l’oportunitat pedagògica que ens brinda aquesta nova eina que tenim entre mans… ens hi ajudeu?

 

L’educació de l’oïda és intrínseca a qualsevol activitat musical, però només esdevé enriquidora si esdevé una activitat conscient. Volem despertar en els nostres alumnes una oïda:

• atenta: interessada per tot allò que sona.
• crítica: que detecti i denunciï els excessos, ja siguin de volum o de contingut
• conscient: que no només senti, sinó que hi hagi un acte voluntari.
• analítica: que distingeixi, diferenciï i compari.
• connectada: relacionada amb la resta de sentits i amb el món que ens envolta.
• musical: que comprengui els missatges que transmeten els sons i els sàpiga interpretar i analitzar

 

Així l’audició deixa de ser una activitat passiva i passa a ser tot al contrari: una implicació completament activa, crítica i de la qual l’alumne és actor principal.

 

I és per això que engeguem amb molta il·lusió la proposta de Megafonia musical, de la qual volem que sigueu els principals protagonistes! Escolliu la vostra cançó preferida o aquella que voleu compartir amb tots nosaltres, la que penseu que pot ser un bon homenatge o una picada d’ullet especial… i expliqueu-nos-ho!

 

Envieu-nos les vostres propostes!

 

Ja heu decidit la vostra cançó? Envieu-nos la proposta a megafoniamusical@escola-proa.cat No us oblideu d’incloure-hi:

• El títol de la cançó i nom del grup,  compositor i/o intèrpret. Totes les dades que en tingueu o que considereu rellevants (altres versions, moments històrics en què ha sonat, contingut del text…)
• El vostre nom, relació amb l’escola i el motiu pel qual creieu que és la millor cançó per sonar per la megafonia de l’escola. Si ho voleu també ens pots proposar si vols que soni en alguna data concreta per algun motiu o si creieu que és més adient per entrar o per sortir de l’escola.
• I sobretot, SOBRETOT: no us oblideu l’arxiu amb la cançó!

 

Criteris de selecció

 

Les cançons per a la megafonia hauran de complir els següents requisits:

1. Que siguin aptes per ser escoltades  per qualsevol membre de la comunitat educativa, des dels alumnes de P3 fins als de batxillerat.
2. Que no continguin missatges de caire  sexista, racista o ofensius vers cap persona, cultura, ètnia, gènere  o religió.
3. Que generin un clima agradable i motivador per entrar o sortir de l’escola
4. Poden ser de qualsevol estil o gènere musical, l’important és que us emocionin!

 

El Departament de Música es reserva el dret a decidir l’ordre final d’aparició de les cançons, així com a descartar aquelles que no compleixin alguna de les condicions anteriors.

 

Els fragments que sonin com a timbre tindran una durada no superior a dos minuts. Podreu escoltar la cançó sencera accedint a la publicació setmanal al blog de l’escola.

 

Esperem amb il·lusió les vostres cançons!!!