un – DOS ! – TRES – QUATRE !     

Última setmana abans de vacances… us venen de gust un parell de cançons ben animades?

Entrarem a l’escola amb una proposta d’en Pep Antoñanzas de 2n, un dels fans de la megafonia musical! Ha escollit el single de presentació del nou disc d’Els Catarres, “Fins que arribi l’alba”. Gràcies Pep, ens encanten les teves cançons!

Per sortir la Maria Torras, mare de l’Ian i la Jana Planet (P4 i 2n) ens proposa, com no podia ser d’altra manera, la versió més moderna del “Katchi” de Nick Waterhouse, feta pel duet de PD’s francesos Ofenbach (alerta, no els confongueu amb Offenbach, que hi ha uns quants segles de diferència!).

 

Totes dues cançons utilitzen un recurs rítmic que s’ha convertit gairebé en indispensable en la música pop actual: el contratemps. La gran majoria de cançons d’aquest estil fan servir una mètrica quaternària, de manera que les seves frases i melodies segueixen sempre una estructura senzilla i previsible que les fan molt intuïtives i fàcilment memoritzables (i per això “enganxoses”!). Així si normalment en un compàs quaternari el temps més fort és el primer -seguit del tercer- s’introdueix algun instrument o element sonor per donar potència als temps 2 i 4 i trencar així la monotonia en el ritme base de la cançó. Sembla molt complicat però consisteix simplement en accentuar els temps dèbils de la música i us podem assegurar que amb les dues cançons d’aquesta setmana us sortirà sol!! Escolteu-les amb atenció… veieu on fan petar els dits? Sentiu on sona la bateria? Ja ho teniu!!

 

Esperem que torneu carregats de propostes de cançons per al trimestre vinent i que gaudiu escoltant les que ja han sonat amb la nostra llista d’Spotify! Bones vacances a tothom!!

 

ELS INSTRUMENTS ELECTRÒNICS

Aquesta setmana tenim dos temes amb sonoritats electròniques. A partir dels anys 40 es començar a considerar una nova família d’instruments, els instruments electrònics, aquells instruments en els quals el so es genera o es modifica mitjançant corrents o circuits elèctrics. Dins d’aquesta família es coneixen dos subgrups: els instruments amplificats elèctricament (guitarra elèctrica, etc) o aquells en els quals el so és produït directament per una generació elèctrica completa. En aquest segon cas tant la vibració inicial com l’amplificació del so es fan electrònicament. El generador sonor acústic tradicional (corda, etc.) és substituït per un altre de tipus electrònic que produeix una senyal oscil·latòria harmònica. El més famós i utilitzat de tots aquests instruments és probablement el sintetitzador o el sampler, el so característic del qual podrem trobar a les dues cançons d’aquesta setmana!

 

Entrarem a les 9h amb “Caída libre”, una cançó inclosa en l’últim àlbum de Zahara . Aquesta artista polifacètica ha recuperat i l’estètica de l’estil indie i pop. Recordeu que ja n’havíem parlat abans? La família del Quim i l’Ona Granché (P3 i P4) ens asseguren que amb cançons com aquesta aconsegueixen sobreviure als viatges en cotxe fins a Cadis! Gràcies a Sara Lombardía per compartir-la amb nosaltres!

 

Per a la sortida escoltarem la versió que el duet Pet Shop Boys va fer d’una cançó original dels Village People.  Llençada originalment com a senzill el 1979, “Go west” no va ser tan popular com altres temes del grup llençats en aquella època, com “Y.M.C.A.” o “In the Navy”. Quan l’any 1993 els Pet Shop Boys en va gravar la seva versió pròpia afegint-hi tota la sonoritat electrònica la nova “Go west” va reviure i es va convertir en un cant en favor de la tolerància, especialment envers el col·lectiu homosexual. Si escolteu la cançó sencera veureu que abans de les darreres tornades canvia de to… recordeu com es deia aquest recurs compositiu? Moltes gràcies a la Montse Girón i la Lucía (4t) per fer-nos arribar aquesta proposta!

 

Recordeu que ens podeu enviar les vostres cançons preferides al correu megafoniamusical@escola-proa.cat Seguim oberts a noves propostes!!

8m: dia de la dona

Aquest dijous és 8 de març, data declarada des de l’any 1911 Dia internacional de la Dona. Les cançons d’aquesta setmana són un homenatge a totes les dones lluitadores de l’escola, de la més petita a la més gran. Escolteu amb atenció el missatge que envien totes dues cançons, són per vosaltres!

 

Al matí escoltarem “Tu, sols tu” d’ El Diluvi. Varen néixer com una banda de versions de les cançons d’Ovidi Montllor, tot i que avui en dia interpreten les seves pròpies cançons amb gran èxit arreu dels Països Catalans.

 

Per a la sortida escoltarem “Princepeses” una col.laboració entre els grups Ovella Xao i Roba estesa. Roba estesa són un grup musical format íntegrament per noies que comença la seva trajectòria l’any 2016 amb un estil musical basat en el folk amb el clar objectiu de portar el posicionament polític a l’escenari festiu. Es reivindiquen com a dones i proposen noves dinàmiques per gaudir de l’oci i la música des de la visibilització i l’apoderament.

 

Us animem a participar d’algun dels molts actes i mobilitzacions que es celebren per commemorar el dia de la Dona!

 

Recordeu que ens podeu enviar les vostres propostes per a la megafonia de l’escola a megafoniamusical@escola-proa.cat i que, a més, podeu escoltar totes les que ja han sonat en aquesta llista d’Spotify:

https://open.spotify.com/user/m7iv2yyxwets90k6cnpaiu950/playlist/7bDiSUEz4RSufyHR6UnL7a?si=nm6cgbgZRgSGHojg_LO7Bw

 

Cau de llunes

 

“Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,

esponja, pala de plegar escombraries,

gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.”

                                Maria-Mercè Marçal

ROMAE ANTIQUAE MUSICAE

Aquesta setmana estem molt contents de presentar-vos dues propostes amb un lligam temàtic: l’Antiga Roma. Els alumnes de 5è estan treballant aquest període històric i ens han proposat ambientar-nos-hi amb dues cançons ben diferents que ens presenten ells mateixos!

Alumnes de 5è:

Aquesta setmana entrarem a l’escola tal com nosaltres vam començar a endinsar-nos en l’imperi romà. Les mestres ens van fer una petita introducció a la classe amb el tema “Roma”, dels Manel. Una cançó que ens ha permès parlar de les diferents classes social que hi havia, els aliments bàsics mediterranis, la composició de l’exèrcit i de les restes que n’hem trobat. Escolteu-ne la lletra amb atenció! La cançó pertany a l’àlbum “Els millors professors europeus” que van publicar el 2008.

I per tancar la temàtica romana, després de fer una visita a l’antiga Tarraco i sentir-nos per un dia com els patricis al fòrum i com els gladiadors a l’antic amfiteatre, hem pensat que a la tarda podríem escoltar un fragment de la BSO de la pel·lícula “Gladiator” de Ridley Scoot (2000). Hans Zimmer és l’encarregat d’aquesta música que ens trasllada a l’arena del Colosseu. La cançó que sentirem és una barreja de dues cançons de la pel·lícula: “The wheat” i “The battle”.

Esperem que les gaudiu tant com estem gaudint nosaltres amb aquest projecte!!

Moltíssimes gràcies als companys de 5è i a les seves tutores per aquestes cançons tan “històriques”! Ja les podeu trobar incloses en la nostra playlist d’Spotify amb la resta de cançons de la megafonia:

I recordeu que sentir les vostres cançons és molt senzill, només heu d’enviar-nos-les a megafoniamusical@escola-proa.cat !

VA DE MUSICALS!

Aquesta setmana escoltarem dues cançons que pertanyen a un mateix gènere: els musicals! Un musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El diàleg entre els números musicals de l’obra pot ser bé parlat o bé cantat, similar al que succeeix en l’òpera. De fet són dues formes musicals amb moltes similituds, però que es poden distingir sobretot per l’ús del ball (fet tant pels actors principals com pel cor) i per la tècnica de cant emprada: cant modern en els musicals i cant clàssic per a l’òpera. Mentre que un cantant d’òpera és en principi un cantant, i en segon terme, un actor (i rarament necessita ballar), un actor de musical és primer un actor i després un cantant i un ballarí. Per aquest fet actualment els teatres usen per als musicals sistemes d’amplificació del so que serien totalment desaprovats en un context operístic. No confongueu els musicals amb un altre gènere recent molt similar “jukebox musicals”! Els jukebox usen cançons escrites amb anterioritat per un artista o un grup popular en una història, de vegades basada en la vida o en la carrera del personatge o grup en qüestió en lloc de representar una obra i unes peces musicals especialment escrites per a ser representades com a unitat argumental.

Tot i el seu context anglosaxó original ja fa anys que els diferents musicals s’han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Catalunya, on com ja veurem hi ha companyies i obres de moltíssima qualitat.

La proposta d’endinsar-nos en el món del teatre musical és ni més ni menys que de les mestres d’anglès de l’escola, unes enamorades del gènere que ens proposen entrar amb una cançó que elles canten molts matins: “Good morning!” de “Singing in the rain”. Aquest musical de l’any 1952 protagonitzat per Gene Kelly, Donald O’Connors i Debbie Reynolds ambientat en els inicis del cinema sonor (recordeu la nostra entrada sobre bandes sonores?) ha esdevingut un dels musicals més famosos i versionats de la història. O és que vosaltres no heu voltat mai un fanal o ballat amb el vostre paraigua un dia de pluja?

El musical de sortida és un dels màxims referents del gènere al nostre país; “Mar i cel”, amb text de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, basada en l’obra homònima d’Àngel Guimerà. Va ser portada al teatre per Dagoll Dagom l’any 1988, posteriorment l’any 2004 i per tercera vegada l’any 2014. Aquesta història de pirates i cristians tancats dins d’un vaixell perdut enmig del mar és una perfecta metàfora del món, els habitants del qual seguim entestats en fer-nos la guerra, odiar-nos i destruir-nos en lloc d’escoltar-nos, entendre’ns i ajudar-nos. L’amor de Blanca i Saïd (una cristiana i un pirata) resulta impossible pel fet de ser de dos móns històricament irreconciliables, enfrontats pel passat, per la religió i per la impossibilitat de bastir un futur conjunt portaran la història a un final dramàtic.
Per la seva vitalitat, energia i perquè per a nosaltres ja és també un himne hem escollit l’”Himne dels pirates” interpretada pel repartiment del 2004, esperant la propera versió per tornar-lo a veure en directe!

Teniu ganes de sentir les vostres cançons sonant per la megafonia de l’escola? Envieu-nos les vostres propostes a megafoniamusical@escola-proa.cat !!

DESPRÉS DEL CARNAVAL… SEMPRE ARRIBA LA QUARESMA

Dimecres de Cendra s’acaba el Carnaval i la Vella Quaresma ens porta una època de recolliment després de la disbauxa. Un parell de cançons tranquil·letes i de missatge commovedor per recuperar les forces!

La cançó d’entrada és un cant a l’amistat, una menció especial a tots aquells amics per als que sempre hi ets i que sempre hi són per a tu. “Grita” dels Jarabe de palo apareix publicada l’any 1996 al seu primer àlbum, “Flaca” que dóna nom alhora a la cançó més coneguda del grup. Els fans del grup estan d’enhorabona, ja que la banda celebra enguany el seu 20è aniversari amb la publicació d’un nou disc, “50 palos”. La lletra ens diu ben clarament el que ens volen transmetre: si necessites ajuda, crida’m! Gràcies família Rodríguez Garcés per la proposta!

Per sortir la Begoña Castellón, mare de l’Eric Alonso (P3) ens proposta “Runnin” del productor Naughty Boy i interpretada per Beyoncé i Arrow Benjamin. El text d’aquesta cançó parla de no perdre la teva identitat, ja que per superar les pèrdues i les adversitats “If I lose myself, I lose it all” (“Si em perdo a mi mateixa, ho perdo tot”). La base de drum and bass li dóna un caràcter molt més extravertit que el “Grita” dels Jarabe de Palo, tot i que ambdues busquen arribar a remoure els sentiments i les emocions de l’oient fent que connecti amb el seu interior. Curiosament totes dues cançons comencen amb el mateix format, la veu i un instrument sol: guitarra i la veu de’n Pau Donés i el piano i el solo de Beyoncé, que pocs segons després són acompanyats d’instruments rítmics per donar-li força.

Us agraden les cançons que anem escoltant per megafonia? Us agradaria compartir la vostra cançó especial amb tots nosaltres? Envieu-nos les vostres propostes a megafoniamusical@escola-proa.cat amb el vostre nom i cognom, la cançó adjunta i una breu explicació sobre el tema i per què és especial per a vosaltres. Ben aviat la sentireu sonar!!

I si alguna de les que hem descobert fins ara us ha robat el cor ja sabeu que les podeu trobar totes a la nostra llista d’Spotify!!

 

JA ÉS AQUÍ EL CARNAVAL!!
Aquesta setmana el rei Carnestoltes torna a prendre el poder per treure’ns de la rutina i l’avorriment i portar-nos gresca i xerinola!! Tindrem dues cançons que bé podrien haver acompanyat la publicació sobre bandes sonores de fa dues setmanes, ja que totes dues ho són, però que segur que a més ens ajudaran a fer volar la imaginació i a moure l’esquelet!!

Per entrar escoltarem “Rebel blockade runner”, el tema principal de les pel·lícules de la saga Star Wars. Composada i dirigida per John Williams i interpretada per l’Orquestra Simfònica de Londres s’ha convertit en una melodia imprescindible per a qualsevol que es vulgui disfressar de Jedi, Darth Vader, mestre Yoda o Leia… potser fins i tot d’astronautes o alienígenes? Esperem que la proposta us agradi, ja que n’hem rebut dues peticions: la Monica mare del Teo Gaona (1r) i en Tomás pare d’en Bernat Puigcerver (4t) creuen que triomfaran. Moltes gràcies per enviar-la!

Per sortir de l’escola ballarem amb “Can’t stop the feeling”, de Justin Timberlake. Aquesta cançó tan alegre va ser composada per a la banda sonora de la pel·lícula “Trolls” (2016) i va ser guanyadora d’un Grammy i nominada a l’Oscar com a millor cançó. Recordeu que els companys de 1r ens la van presentar pel concert de Nadal? Quins valents! La Clàudia Agustinas (3r) creu que és una bona cançó per sortir ballant, gràcies per la proposta!

Aquesta setmana no us descuideu els mitjons desaparellats, el pijama, la botifarra d’ou, el pentinat divertit, les disfresses… i la nostra llista d’Spotify, amb totes les cançons, incloses les d’aquesta setmana! Bon Carnaval a tothom!

 

CANÇONS AMB HISTÒRIA

Aquesta setmana escoltarem dues cançons que tenen una gran història al darrere!

Entrarem a l’escola amb “La presó del rei de França”, en la seva versió instrumental del grup santsenc Companyia Elèctrica Dharma (“Catalluna”, 1983). El tema musical sembla provenir del segle XVI, quan es cantava amb lletra referint-se al rei Francesc I qui va ser vençut i fet presoner a la Batalla de Pavia el 1525. Es creu que d’ençà la cançó era cantada llavors pels exèrcits catalans. El simbolisme i la fama d’aquesta cançó creixen arrel de l’adopció d’aquesta com a un dels himnes del Barça, passant a ser una melodia corejable i oblidant-ne la lletra. El seu caràcter festiu i reivindicatiu l’ha convertida també en un dels himnes del catalanisme contemporani, fent que sigui habitual sentir-la en manifestacions a favor de la independència dels Països Catalans. Entre els instruments que interpreten la cançó podem sentir clarament una tenora, un instrument tradicional català utilitzat sobretot en la cobla. La proposta d’aquesta cançó és de la família de l’Arnau Janariz-Lara (P3). Moltes gràcies!

Sortirem per la tarda amb “Take the A Train”, un dels clàssics del jazz més versionats de la història que va dur a la popularitat Duke Ellington als anys 40. Com ens explica en Lluís Mata, pare del Bru (P3), és un d’aquells casos en què la velocitat (en aquest cas del tren) es pot sentir en el ritme mateix de la melodia i l’acompanyament de baix. La història d’aquesta cançó sorgeix d’una anècdota quotidiana: la va començar a escriure Billy Strayhorn quan Duke Ellington el va convidar a casa seva a Harlem per unir-se a la seva banda. Amb les indicacions que li va donar per arribar-hi en metro va néixer el títol ( “Agafa la línia A” ) i fins i tot la lletra [ “Si perds el tren A / descobriràs que has perdut la manera més veloç d’arribar a Harlem / …”] i una melodia trepidant. De les múltiples versions que se n’han fet ens en proposa una de les més contemporànies a càrrec de la cantant Nikki Yanofsky. Moltes gràcies per explicar-nos aquesta curiosa història!

Aquestes dues noves cançons ja han estat incloses a la llista d’Spotify de la Megafonia Musical de Proa. Descobreix-la!!

 

LES BANDES SONORES

Les bandes sonores, abreujades com a BSO o en anglès OST (original soundtrack) són el conjunt de paraules, sons i música que acompanyen una pel·lícula, tot i que normalment fem servir l’expressió per parlar  de la música al cinema. Aquesta música sol ser composta expressament per a cada pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que intenten transmetre les diferents escenes visuals. Sabíeu que en els seus inicis les bandes sonores eren interpretades per músics en directe? No va ser fins l’any 1927 que la productora Warner Bros va produir el primer film musicat, “El cantant de jazz”, obrint la porta a un món fascinant per als compositors. Aquesta setmana escoltarem dues precioses bandes sonores!

Per entrar tindrem una de les cançons de la BSO “Malson abans de Nadal”, de Henry Sellick i Tim Burton. La composició de la banda sonora d’aquesta pel·lícula d’animació de l’any 1993 va ser encarregada a un dels compositors de BSO més reconeguts i guardonats: Danny Elfman. De l’amistat entre Elfman i Burton han sortit increïbles creacions com “Eduardo Manostijeras”, “Sleepy Hollow”, “Big fish”, “Charlie i la fàbrica de xocolata” o “Beetlejuice”, totes elles molt interessants de veure… i d’escoltar! Moltes gràcies a l’Aleix Argudo (1r) i la seva mare Tania per enviar-nos aquesta proposta!

Per sortir recordarem una de les BSO més famoses de tots els temps; la “Cançó de Tara”, inclosa a la BSO d’ “Allò que el vent s’endugué” (“Gone with the wind”). Estrenada l’any 1939 i dirigida per Victor Fleming, l’argument de la pel·lícula és una adaptació de la novel·la de 1936 de Margaret Mitchell amb el mateix títol. En la 12.ª edició dels Premis Òscar es va endur ni més ni menys que 10 estatuetes, entre les quals destaca la de millor actriu de repartiment per a Hattie McDaniel, que es va convertir així en la primera persona negra en rebre’n una. “Allò que el vent s’endugué” va tenir un èxit impressionant de públic; si s’ajusten els seus ingressos d’acord amb la inflació segueix sent la pel·lícula amb el major èxit en taquilla de la història. Gràcies a l’Esther Riambau, mare d’en Jordi i en Roger Ribas (P4 i 2n) per aquesta proposta nostàlgica!

 

Ja heu visitat la llista d’Spotify de la Megafonia Musical? Només heu de seguir l’enllaç i hi podreu escoltar totes les cançons que han sonat, fins i tot aquestes dues bandes sonores!