Per reflexionar

Avui us deixem una entrada que ens va fer reflexionar. I a vosaltres?

 

“La cuina: una qüestió de beneficis. Conciliar cuina i vida

Un dia qualsevol en qualsevol ciutat del país. Són gairebé les nou del vespre, unes claus giren al pany per obrir la porta d’una casa qualsevol. Tant és si qui obre és home o dona, és pare o mare, el que sí que importa són les ulleres que denoten cansament acumulat, les preocupacions gravades en cada una de les arrugues del front i el pes de la maleta amb els documents a repassar, segurament, quan sigui ben fosc.
Uns menuts endormiscats corren a rebre al pare o a la mare, per entregar-li una nota de l’escola on es pot llegir un entusiasta missatge que ens envia la mestra: “Demà, els alumnes de P-4 han de venir disfressats d’abella Maya”. Davant una notícia tan emocionant, vist l’hora que és i amb la maleta dels documents encara penjant del braç, els meravellosos plans de conciliar la vida laboral i familiar preparant un saborós guisadet, continuant per llegir el conte dels “Tres porquets i la mare que els va matricular” perquè els nens s’adormin pensant en els angelets i acabant amb un massatge als peus de la parella, es transformen en una truita versió remenat, engolida mentre fem anar la màquina de cosir a tot drap, intentant clavar franges negres sobre una camiseta groga o a l’inrevés, tant és, alguna cosa que s’assembli el més possible al cos de l’Abella Maya, al mateix temps que murmurem…..casum l’olla.
Voler conciliar vida laboral i familiar és una àrdua tasca diària….per la que proposo començar per una pràctica més humil i, per tant, amb una més gran probabilitat de triomfar:

CONCILIAR CUINA I VIDA
El primer que se’n resen, el primer que s’arracona quan les dificultats ens copsen, és la cassola, o sigui, la cuina.
Sota la disfressa de manca de temps, de “no en tinc ni idea”, de que “a casa a ningú li agrada menjar”, o “tanta feina per engolir-ho en un minut”, la cuina va quedant relegada a la darrera prioritat en els interessos familiars.
Si consideréssim la cuina una prioritat, de l’estil de llegir la trilogia d’Stieg Larsson, i sense crítica pel magnífic autor i els seus llibres, trobaríem el suficient temps i no ens faria gens de mandra, sabríem per on començar, de la mateixa manera que ens enfrontem a Millenium, buscant la millor butaca per emprendre la lectura de les 3.000 pàgines de la trilogia.
El primer que hem de fer, si volem conciliar cuina i vida, és plantejar-nos la següent pregunta:
Volem aconseguir tenir una bona alimentació i que sigui una prioritat en la nostra vida?
Si la resposta és positiva, llavors MANS A L’OBRA….O A LA CASSOLA

LA CUINA = UNA EMPRESA
Actualment vivim la paradoxa de que som més capaços de liderar la gestió d’una empresa que la cuina de casa nostra. I, llavors, per què no traslladar l’organització laboral al món domèstic?
Per aconseguir l’èxit es tracta d’implementar a la nostra cuina el “modus operandi” d’una empresa estàndard
1. Missió/objectiu
Sense missió, sense un objectiu i decisiu, una empresa no té sentit. A la nostra empresa-cuina la missió és:
Menjar bé cada dia, donant tanta importància als nutrients com al sabor dels plats.

2. Equip
Qualsevol empresa necessita un equip que la gestioni. A la nostra empresa –la cuina – responsabilitzarem a cada membre de l’equip amb una tasca concreta: fer la compra; parar i desparar taula; cuinar el menú; netejar els estris de cuina.
De la mateixa manera que ho fan el departament de recursos humans, és del tot imprescindible tenir una bona política de motivació, fent rotació de tasques, premiant la bona gestió dels responsables de tasques, i donant tocs d’atenció quan sigui necessari.
3. Planificació
Planificar és fonamental per a rendibilitzar temps i recursos, i per a preveure possibles contratemps. A la nostra empresa-cuina no serem menys, per tant invertirem una mica de temps en planificar i concretar menús. Quan dissenyem els menús haurem de tenir en compte les següents condicions:
• Plats saborosos
• Si sabem què hem de cuinar, podrem fer una detallada i efectiva llista de la compra
• Repetir alguns ingredients durant la setmana, però en “formats” diferents. Això vol dir que el dilluns planificarem bolets saltats i, el dijous, una salsa de bolets.
• Menús que es puguin repetir durant un parell de mesos sense cansar-nos, amb l’objectiu d’optimitzar la planificació.
• Tenir un rebost generós de productes de llarga caducitat – espècies, llaunes, vinagres,…- aconseguint un sabor nou i diferent a diari.

4. Acció
A la cuina dels restaurants hi ha dos ritmes de treball: la preparació i el passe.
En el passe s’“ensamblen” les preparacions, aconseguint servir un nombre considerable de plats en un temps rècord.
A casa hauríem de treballar de la mateixa manera. Dedicarem unes hores a la setmana a cuinar el màxim de preparacions – arròs bullit, verdures escaldades, salsa de tomàquet, sofregit de ceba, un rostit de carn – roastbeef -, un guisat de peix – unes mandonguilles de bacallà, per exemple –, un brou de pollastre o de carn….- per poder viure de renda la resta de la setmana, ensamblant les diferents preparacions cinc minuts abans d’asseure’ns a sopar.
Es tracta d’un fons de nevera, ben organitzat, que podem servir directament o com a base de plats sofisticats.

5. Beneficis
A l’acabar “l’exercici comptable”, valorarem si hem aconseguit generar el benefici desitjat en la nostra empresa – cuina:
EL PLAER DE MENJAR BÉ CADA DIA”

 

Font: Entrada de “SEMPRONIANA. El blog d’Ada Perellada”, de la pàgina web Cuina.cat