Menú de Nadal

Avui celebrem el dia de Nadal amb una bona escudella, el seu pollastre rostit i els torrons que pertoquen.
El Nadal sol coincidir amb l’inici de l’hivern, així que ens va fantàsticament bé començar-lo amb un àpat tan deliciós!
Només ens queda desitjar-vos unes bones festes i que en la mesura del possible, les pugueu passar al costat de la vostra família.
Així que… Bon Nadal!


Massaman curry

Aquest dijous hem menjat massaman curry de vedella, THAI!!, un plat de cuina tailandesa a base de vedella, llet de coco, panela, canyella, llorer, cardamom, gingebre, galanga, tamarinde i cúrcuma.
És una elaboració que se sol fer amb pollastre o vedella, ja que és originària del sud de Tailàndia, on el 60% de la població és musulmana. No és d’estranyar doncs que “massaman” signifiqui musulmà en tailandès.

Una dada curiosa és que no porti curry quan al nom del plat el du. Pels asiàtics, la paraula curry, és utilitzada per designar un conjunt de plats elaborats amb una gran mescla d’espècies. En canvi, a occident la fem servir per referir-nos a una espècie en concret, ja que els anglesos, la van anomenar així quan la van descobrir.


Thanksgiving i tast de bolets

Avui divendres 27 és dia d’acció de gràcies el “thanksgiving day” i hem posat un postre especial en substitució de la fruita. Un gofre amb marshmallow!
Tradicionalment el dia d’acció de gràcies és una festivitat molt celebrada a Amèrica del Nord, concretament als Estats Units i al Canadà. Té els seus orígens en una barreja de tradicions europees i aborígens americanes.
A Europa es donava les gràcies religiosament abans i després de les collites com a agraïment, en aquella època els nadius americans també celebraven el final de les collites.

 

Aquesta setmana també hem començat les activitats a la caseta de l’hort. Els nens i les nenes de primer han tastat rovellons, camagrocs i rossinyols. A la majoria el tast li ha agradat molt, gaudint de nous sabors i coneixent una mica més aquest producte tan preuat de la tardor, el bolet.

 


Cochinita pibil

El centre d’interès d’aquest any és “Viatgem per la diversitat” i l’apliquem al menjar i a altres activitats.
Ahir dijous 19 tocava menjar “Cochinita pibil” una recepta d’origen Mexicà a la que li vam afegir una guarnició d’arròs. Boníssim! Els nens i nenes al·lucinaven amb la textura melosa i el sabor peculiar de la recepta! Que de ben segur tornarem a repetir afegint-hi un altre tipus d’adornament per fer-lo encara més divertit.
La salsa que duu el plat és a base d’Achiote, també anomenat Annato que és un derivat dels arbres Bixa, on freqüentment creix a certes regions d’Amèrica. L’aroma i el sabor que té és molt característic i el color i textura un cop tractar s’assembla molt al pebre vermell.

Els nens i nenes de Cicle Inicial també van participar amb el centre d’interès explicant un conte i fent uns dibuixos de la Frida Kahlo, una famosa pintora Mexicana, que són d’allò més artístics! Tot barrejant la cultura gastronòmica i l’artística d’un mateix país, ens ha quedat una setmana rodona!


Hamburguesa completa

Des de fa uns anys intentem que els alumnes participin en la confecció dels menús. El mes passat, els monitors de menjador de 6è de primària van fer una enquesta als seus nens i nenes preguntant-los quin plat escollirien per tal que el poséssim al menú del mes de novembre. I el que va sortir escollit va ser… Hamburguesa completa!
Varen triar posar-hi l’hamburguesa de vedella, formatge, bacó fumat i pa de Viena tot embolicat per posar-hi una mica més d’estil. Les salses escollides eren mostassa, ketchup i maionesa. Nosaltres hi hem posat el toc més saludable a tot plegat afegint-hi una miqueta de canonges per compensar.
Tots els alumnes que es van quedar a dinar aquest dimarts passat ho van gaudir moltíssim! El personal que forma part de l’escola també, òbviament!


Avui, què mengem? Dijous 19 de març

Bon dia!! Ja tenim aquí les receptes d’avui, esperem que ho gaudiu! (hi ha un plat que
mai hem fet a l’escola…)

Crema de carbassa


Posem la carbassa al forn perquè s’estovi i es pugui pelar millor, entre 1 hora i 1 hora i
mitja. Mentrestant, pelem, netegem i tallem els porros a rodanxes. Agafem una olla, i hi
posem la mantega i les rodanxes de porros, i ho “poxem” uns 5 minuts. Passat aquest
temps, i sense deixar de remenar, afegim la farina i remenem 2 minuts més. Una
vegada han passat els 2 minuts, afegim l’aigua i la carbassa (ja pelada i sense pipes) i
deixem que bulli durant uns 30 minuts. Finalment ho passem pel “minipimer”, i si cal,
ho colem.
Nosaltres la servim amb unes pipes de carbassa prèviament passades pel forn o una
paella. És una crema dolcenca per acabar l’hivern!!

Mujaddara


És un plat libanès que porta moltes espècies, però nosaltres les hem descartades pel
tipus de comensal que tenim.
Preparació
Pelem i tallem les cebes a rodelles i les posem a fregir fins que estiguin dauradetes i
reservem. Retirem pràcticament tot l’oli que hem fet servir per la ceba, i hi posem les
llenties i l’arròs, juntament amb la canyella i el comí. Barregem tot molt bé. Un cop
barrejat, hi afegim la ceba que hem reservat i els pinyons. Tornem a barrejar i ja es pot
servir.

ALERTA!!
La crema de carbassa conté LACTOSA, GLUTEN
El segon plat conté FRUITS SECS

Bon profit
#joemquedoacasa


Avui, què mengem?

Primer plat:

 

Per fer la picada

Amb un raig d’oli, enrossim la costella de porc i la salsitxa, tot tallat a trossos.
Hi afegim la ceba, el tomàquet i l’all, i ho deixem sofregir.
Una vegada tenim el sofregit, hi posem l’aigua
Quan arrenqui el bull, hi tirem els fideus, remenem i ho deixem coure suaument. Salpebrem al gust. A mitja cocció hi afegim la picada deixatada amb aigua de la cocció. (El temps de cocció dependrà de la marca dels fideus)

 

Per la picada:
Amb un morter o un “minipimer”, fem la picada. Un cop feta, i mentre bull l’aigua dels fideus, agafem una mica de l’aigua de la cocció, i la posem a la picada. Aleshores, deixatem, batem, per a què la picada quedi integrada a l’aigua. Una vegada ho tenim, ja ho podem posar amb els fideus.

 

Segon plat:

 

Postres:

 

Bon profit

#joemquedoacasa


Els nens no neixen dient “no m’agrada” cal educar-los

Avui us parlarem d’una escola del país valencià “Valencia Montessori school”. Són l’ única escola en tot l’estat que tenen el segell slow Food, segell que certifica la garantia de sostenibilitat dins del menjador.
Donen molta importància a què el projecte educatiu sigui un seguiment de tot el que queda reflectit a l’aula, per tant tenen uns valors que s’apliquen de la mateixa forma dins l’horari lectiu com en l’espai migdia, tal i com ho fem nosaltres.
A la nostra escola intentem seguir les pautes que el Juan Llorca cita en el seu article no en la seva totalitat ja que no som tan radicals, com per exemple amb el tema de la carn, però sí en tot el que es tracta de processats, sucres etc.
Creiem que és important que comencem a instal·lar unes bases educatives des de la infància en lloc de voler-ho canviar quan ja siguem adults.
Ja veureu que el menú d’aquest mes de març a la nostra escola té petits canvis, poc a poc, seguint l’eix central d’aquest curs sa ,saborós i sostenible, ens trobem aquest mes amb plats un pèl diferents com la mujaddara, combinat de llegums i cereals, la pasta integral amb soja texturada, proteïna vegetal i la reducció de plats amb proteïna animal al llarg del mes .
Us animo a llegir l’article d’aquest xef que ha volgut créixer en l’àmbit escolar i és per a  nosaltres admirable.

Descarregar (Article-Joan-Llorca.pdf, PDF, Desconocido)