Ja s’acaba el trimestre i a l’escola és un no parar! Assajos pel concert, decoracions nadalenques, sortides a fires de Nadal, mestres acabant informes, entrevistes de darrera hora, funcions de teatre…
Per acabar-ho d’adobar, ens hem engrescat a participar a la Setmana d’Accions Educatives pel Dret a Migrar que ens va proposar la Comissió de Solidaritat de l’escola.
I què us hem de dir? Doncs que paga la pena participar en tot allò que ens permet adquirir valors, col.laborar, organitzar-nos,treballar junts grans i petits…ja que a l’escola, per damunt de tot, venim a aprendre a ser cada dia millors persones.
Una setmana abans, cada classe de la Primària es va encarregar de fer un cartell per al “Dia de visualització” i dilluns dia 12 vam penjar les pancartes per informar-vos.
Dimarts 13 vam realitzar un mural col·lectiu al pati gran.
Alguns nens i nenes van dedicar dibuixos als refugiats, altres els van escriure missatges, hi ha qui va voler representar sentiments, sensacions…
Per acabar, ens vam trobar tota l’escola divendres 16 al pati, on es va llegir el poema “Podries” de la Joana Raspall i es va fer un minut de silenci.
Aquí us deixem el poema perquè si no el coneixeu, el pugueu llegir.
És veritablement bonic!
PODRIES
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en un altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.
Podries ….podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d’ell
podria ser teva.
Joana Raspall
