GRAN PROJECTE DE FINAL DE CURS

Aquest any a la Primària hem fet un gran projecte de final de curs.

Ens hem proposat celebrar de manera diferent el comiat dels nens, nenes i mestres, molt

especialment el dels companys i companyes de 6è, que marxen cap a l’ESO.

0er al dimecres 19 i dijous 20 hem programat activitats de treball cooperatiu i de grup, per les

que han anat passant els alumnes, barrejats per cicles:

Jocs d’aigua, reptes cooperatius , el “Gran Dictat” -activitat que portem cursos fent i que no

volem perdre- un escape room per als nens i nenes de sisè i un taller de rodolins.

Cada curs a més, ha preparat una actuació per al gran espectacle d’avui divendres – dia de final

de curs- i ha dedicat un rodolí ben bonic als companys de 6è.

Aquí us faig arribar els rodolins que ha dedicat cada classe als amics de 6è, fotografies del projecte

i un petit muntatge, per a què pugeu gaudir també vosaltres de la nostra festassa!

 

Descarregar (RODOLINS.pdf, PDF, 130KB)

 

TOTS DESITJANT-VOS UNES MERAVELLOSES VACANCES,

ELS MESTRES DE LA PRIMÀRIA ENS ACOMIADEM !

 

 

 


La cloenda del projecte: Jugar amb els avis!!

 

Aquest dimarts 18 de juny hem fet l’acte de cloenda del projecte dels avis. Ho hem fet amb una exposició de retrats del avis i compartint els jocs que ens han anat explicant al llarg de tot el procés. I per amanir-ho tot, unes llesques de pa amb oli i sucre.

Quina meravella! Quantes emocions!

La il·lusió en retrobar-nos, compartir… Ha estat una magnífica experiència. Hem après un munt, hem pogut reflexionar, hem enfortit vincles…

Els avis i àvies són persones molt importants i presents en la nostra vida. Hi ha moltes coses en les que ens hi assemblem i, sí, ells també han estat petits com nosaltres.

Volem agrair-vos la col·laboració de les famílies. Sense vosaltres no haguéssim pogut tirar endavant.

El nostre més sentit reconeixement a tots els avis i àvies.

Us deixem un recull de les fotografies que vam poder fer. No cal dir res més.

 

 


A 3r hem posat punt i final al projecte de titelles

En entrades anteriors us vam explicar com havíem construït els nostres titelles, però no us vam arribar a explicar tot el projecte.

Vam escriure unes petites obres de teatre per ser interpretades. No va estar una tasca fàcil. Havíem d’elaborar una història a partir de personatges que, en algun cas, no tenien massa a veure. Però la nostra imaginació i creativitat van poder resoldre aquest repte.

Escriure els diàlegs, aprendre’ns-els de memòria i donar expressivitat a la nostra interpretació ens ha portat una mica de feina.

Finalment, aquest darrers dies hem pogut mostrar el nostre treball a un públic entusiasta (P5, 1r i 2n) que ha valorat el nostre esforç.

Gràcies!

 


Últimes visites dels avis i àvies.

Quin greu! Estem apunt d’acabar les visites dels avis a les classes de tercer. Ha estat una experiència gratificant que no podrem agrair-los com es mereixen.

Aquesta setmana ha estat intensa.

Dilluns 3 de juny a la tarda van venir l’avi Jesús i l’àvia Cecília, avis del Jaume. La Cecília ens va ensenyar a fer un pa de pessic. Tots ens vam quedar bocabadats. La cuina té un punt de màgia. Barrejar els ingredients, separar la clara del rovell, calcular les quantitats i trobar-hi el punt just a tot, no és gens fàcil.  Les cuineres ens han ajudat a coure’l a la cuina de l’escola.

Mentre, en Jesús ens ha explicat un bonic conte. Sabeu quin és el millor invent per aconseguir un món millor? Un objecte que ja està creat? Un objecte que encara s’ha d’inventar? No! Un món millor s’aconsegueix amb una paraula: ESTIMAR!

 

 

Dimarts 4 de juny va venir l’avi Lluís, avi d’en Guillem. Ens va explicar com han estat els vaixells al llarg de la història. Què interessant! Des dels indis centreamericans que feien els seus vaixells amb pells i esquelets, passant pels inques, els egipcis, els fenicis,… I les caravel·les? Juntament amb una carraca (La Santa Maria) van ajudar al descobriment d’Amèrica.

Sabeu què feien servir abans per orientar-se al mar? No hi havia GPS i utilitzaven brúixoles. En Lluís ens n’ha deixat una perquè veiéssim com funciona.

També ha portat un periscopi i un codi Morse amb el que hem escrit el nostre nom!

 

Moltes gràcies, avis i àvies. Us estimem!!!


Un supermercat a 3r. Tallers de matemàtiques

Posar en funcionament un supermercat a la classe? A tercer ho hem provat. Quina manera tan divertida de fer matemàtiques!

Primer hem de classificar els productes en diferents seccions. No és fàcil. Després hem de decidir què volem comprar i fer un càlcul estimatiu de si portem prou diners.

Podem donar la quantitat exacta per pagar, i estalviem feina al venedor, o fer-ho de manera que ens tornin canvi.

El paper i el llapis ens ajuden a fer les diferents operacions. Hem hagut d’anar amb compte en col·locar els números amb decimals. Hem de diferenciar els euros i els cèntims d’euro.


Com ens agrada sentir les històries dels avis.

Aquesta setmana hem estat ben acompanyats, sabeu per què? Doncs perquè han vingut un munt d’avis. Ens han visitat els avis d’en Martí, de la Jana, de l’Arlet, de l’Emma i de l’Hèctor.

El dimarts 28 ens va acompanyar en Marc, avi de la Jana. Tot el que ens va explicar va ser d’allò més interessant i anava il·lustrat amb un Power Point ple d’imatges. Ens va deixar fer moltes preguntes i ens les va respondre totes. Quina vida més interessant ha tingut! Quin munt de jocs coneix i que bé ho passava! Ens va sorprendre molt la música i el ball de quan era jove. Us heu fixat mai en la quantitat d’activitat física que feien els joves quan ballaven el rock? No sabem si ara seríem capaços de seguir tan de moviment.

També ens va cridar molt l’atenció el tipus d’empresa que va crear. No era habitual en el seu temps. I és que va fundar una empresa que es dedica a la impressió 3D. Actualment ell diu que ja no hi treballa, però la seva filla ens va explicar que no s’ha desvinculat mai del tot.

 

El mateix dia, però a l’altra classe, van venir els avis d’en Martí. L’àvia Ester ens va explicar que la seva infància va transcórrer en ple barri gòtic, vivia al carrer del Call. Ens va explicar que prop de casa seva hi havia una vaqueria i allà anava a buscar la llet. Va dir que de petita era una mica belluguet i que a l’escola només hi anava amb nenes, però que s’ho passava bé. Vam tenir l’oportunitat de fer-li moltíssimes preguntes i ens va anar responent amb molta paciència i alegria. Però sabeu que és el que més ens va sorprendre? Doncs que quan li va tocar a l’avi Josep Maria explicar la seva infància, ell va tenir una experiència molt diferent a l’àvia. Va néixer a Santa Perpetua de la Mogoda, un poble molt petit lluny de Barcelona. Anava a una escola on els seus pares eren els mestres, jugava moltíssima estona al carrer perquè no hi havia cotxes. Amb els altres nens, construïen diferents jocs per passar l’estona. Tot el material que trobaven els donaven una utilitat. D’ençà aquell moment, va veure clar que la seva vocació era ser enginyer, i això és el que va estudiar de gran.

 

Dijous van venir els avis de l’Arlet. La Maria del Carme i en Lluís van parlar de les seves escoles: a què jugaven al pati; que un dels càstigs era estar dempeus amb els braços en creu i aguantant pes; que els cridaven pel cognom; s’havien d’estudiar les lliçons d’un dia per l’altre; i, normalment, a les primeres fileres hi seien els nens més aplicats.

També, ens van deixar preguntar i ens van respondre a tot.

Per acabar la trobada, la Maria del Carme i en Lluís ens van proposar fer una activitat força recorrent quan eren petits. Ens van ensenyar a fer papiroflèxia. Primer vam construir un avió de paper. Però d’aquells grossos amb ales de diferents mides, i com volaven dins la classe!! Després vam fer un ocell que en estirar la cua movia les ales. D’un objecte tan senzill com un paper, quin entreteniment més divertit.

La veritat és que com ara ja en sabem tant de la infància dels avis, podem comparar anècdotes entre uns i altres avis. És súper divertit!

 

 

 

I per acabar la setmana, el divendres a la tarda van venir l’àvia de l’Emma i els avis de l’Héctor.

La Teresa, àvia de l’Emma Lisbona, ens va portar un munt d’objectes per il·lustrar els seus relats. N’hi havia de ben curiosos, com el que feia servir el seu pare per picar les fulles de tabac; la llàntia d’oli; el molinet de cafè; la planxa que no anava endollada (i pesava un munt!), … Els vam poder tocar i esbrinar com funcionaven. També ens va portar un tambor per fer punt de creu. Ho vam intentar, però no ens en vam sortir gaire. Hem acordat que més endavant ho tornarem a provar a l’escola.

La Teresa va néixer quan es va acabar la 2a Guerra Mundial. La seva vida ha transcorregut a Sentmenat, un poble del Vallés Occidental. El dia a dia als pobles era força diferent que a la ciutat. A casa hi vivien els pares, els avis, els tiets i, fins i tot, els mossos que s’ocupaven del camp. Ens va parlar de la seva família, de l’escola, dels jocs,… Una tarda rodona!

 

 

La Carme és l’àvia de l’Héctor. Ella ens va explicar què feien a l’escola i com era el seu dia a dia. Sovint recorrien a les cançons per aprendre les lletres o les taules de multiplicar, els ajudava a memoritzar. També s’havien d’aprendre les lliçons d’un dia per l’altre i, si no ho feien, els castigaven de cara a la paret (sort que això ja no passa!). A més, ens va portar un munt d’objectes típics: fotos dels pupitres on seien, una ploma i tinta que vam poder usar, el llibre que tenien a l’escola, els còmics que llegien, … Va ser fantàstic poder tocar amb les nostres pròpies mans objectes tan especials.

De gran, la Carme es va dedicar a la docència i va treballar a la mateixa escola on ella havia anat de petita.

I, per acabar, ens va explicar el conte d’en Patufet. Aquell petit personatge que podem trobar a la panxa del bou i també al calaix de la nostra memòria.

 

 

Moltes gràcies avis, estem encantats d’escoltar les vostres històries!!


Estem molt contents perquè no parem de rebre avis.

Estem molt contents perquè no parem de rebre avis. Dilluns va ser el torn de l’àvia de la Lúa i l’àvia de l’Aina. Són visites que ens estan permetent tenir una visió molt acurada de com era la vida dels nostres avis quan eren infants.

L’àvia de l’Aina, la Carme, ens va ensenyar a jugar a un joc de cartes que es diu  “No val a badar!”. Aquest joc li van ensenyar altres persones d’una edat similar a la seva en una trobada. Ens va explicar que aquest tipus de jocs van molt bé per a la gent gran. Els nens de la nostra edat absorbim tot allò que ens envolta o se’ns explica i demostrem tenir bona memòria, però ens costa l’atenció. Les persones grans, a vegades, els va molt bé reforçar tant la memòria com l’atenció.

 

 

L’Elisa, l’àvia de la Lúa, va començar parlant de les diferències entre la manera de viure quan ella era petita i com ho fem nosaltres. Ella va estudiar en una escola rural, súper diferent a com és la nostra. Resulta que en una mateixa classe hi podien haver nens de diferents edats. Curiós!

La veritat és que el nostre entorn i costums són força diferents al dels nostres avis, però tots coincideixen al valorar que van tenir una infància molt feliç i no van trobar a faltar res. Quina sensació més bonica i satisfactòria, oi?

Vam acabar la trobada jugant a cartes, ella ens va ensenyar “el cinquillo” i “el burro”.

 

Avis i àvies, voleu que fem una partida?


Ens segueixen visitant més avis.

Els nens i nenes de tercer seguim súper engrescats amb les visites dels avis i àvies. La setmana passada van venir els avis d’en Marc i l’avia d’en Roger. Vam passar un matí molt interessant.

Els avis d’en Marc, la Rosa i en Jaume, ens van explicar coses del lloc on vivien. Fins ara havíem anat sabent del dia a dia més personal dels avis: què feien, l’escola, etc. Però i el barri, ha canviat molt el barri de Sants al llarg de tots aquests anys? Ens ho van estar explicant i la resposta és que sí. La història del nostre entorn més proper també ha patit canvis. I per il·lustrar-ho ens va portar un llibre molt interessant que vam estar llegint i veient les imatges.

 

 

L’àvia d’en Roger, l’Esther, ens va portar una gravació del seu pare Ramon, de 93 anys. En aquest vídeo hi havia en Roger fent preguntes al seu besavi que ens va permetre saber coses de la guerra i de com s’havien d’amagar per a que els policies no els trobessin. També vam saber una anècdota divertida amb unes monedes que en Ramon havia trobat en un lloc, pensant que eren de mentida i que van resultar ser d’or de veritat.

 

Ja veieu que totes aquestes visites ens apropen més als nostres avis i ens omplen de complicitat. Moltes gràcies!