Aquesta setmana hem estat ben acompanyats, sabeu per què? Doncs perquè han vingut un munt d’avis. Ens han visitat els avis d’en Martí, de la Jana, de l’Arlet, de l’Emma i de l’Hèctor.
El dimarts 28 ens va acompanyar en Marc, avi de la Jana. Tot el que ens va explicar va ser d’allò més interessant i anava il·lustrat amb un Power Point ple d’imatges. Ens va deixar fer moltes preguntes i ens les va respondre totes. Quina vida més interessant ha tingut! Quin munt de jocs coneix i que bé ho passava! Ens va sorprendre molt la música i el ball de quan era jove. Us heu fixat mai en la quantitat d’activitat física que feien els joves quan ballaven el rock? No sabem si ara seríem capaços de seguir tan de moviment.
També ens va cridar molt l’atenció el tipus d’empresa que va crear. No era habitual en el seu temps. I és que va fundar una empresa que es dedica a la impressió 3D. Actualment ell diu que ja no hi treballa, però la seva filla ens va explicar que no s’ha desvinculat mai del tot.
El mateix dia, però a l’altra classe, van venir els avis d’en Martí. L’àvia Ester ens va explicar que la seva infància va transcórrer en ple barri gòtic, vivia al carrer del Call. Ens va explicar que prop de casa seva hi havia una vaqueria i allà anava a buscar la llet. Va dir que de petita era una mica belluguet i que a l’escola només hi anava amb nenes, però que s’ho passava bé. Vam tenir l’oportunitat de fer-li moltíssimes preguntes i ens va anar responent amb molta paciència i alegria. Però sabeu que és el que més ens va sorprendre? Doncs que quan li va tocar a l’avi Josep Maria explicar la seva infància, ell va tenir una experiència molt diferent a l’àvia. Va néixer a Santa Perpetua de la Mogoda, un poble molt petit lluny de Barcelona. Anava a una escola on els seus pares eren els mestres, jugava moltíssima estona al carrer perquè no hi havia cotxes. Amb els altres nens, construïen diferents jocs per passar l’estona. Tot el material que trobaven els donaven una utilitat. D’ençà aquell moment, va veure clar que la seva vocació era ser enginyer, i això és el que va estudiar de gran.
Dijous van venir els avis de l’Arlet. La Maria del Carme i en Lluís van parlar de les seves escoles: a què jugaven al pati; que un dels càstigs era estar dempeus amb els braços en creu i aguantant pes; que els cridaven pel cognom; s’havien d’estudiar les lliçons d’un dia per l’altre; i, normalment, a les primeres fileres hi seien els nens més aplicats.
També, ens van deixar preguntar i ens van respondre a tot.
Per acabar la trobada, la Maria del Carme i en Lluís ens van proposar fer una activitat força recorrent quan eren petits. Ens van ensenyar a fer papiroflèxia. Primer vam construir un avió de paper. Però d’aquells grossos amb ales de diferents mides, i com volaven dins la classe!! Després vam fer un ocell que en estirar la cua movia les ales. D’un objecte tan senzill com un paper, quin entreteniment més divertit.
La veritat és que com ara ja en sabem tant de la infància dels avis, podem comparar anècdotes entre uns i altres avis. És súper divertit!
I per acabar la setmana, el divendres a la tarda van venir l’àvia de l’Emma i els avis de l’Héctor.
La Teresa, àvia de l’Emma Lisbona, ens va portar un munt d’objectes per il·lustrar els seus relats. N’hi havia de ben curiosos, com el que feia servir el seu pare per picar les fulles de tabac; la llàntia d’oli; el molinet de cafè; la planxa que no anava endollada (i pesava un munt!), … Els vam poder tocar i esbrinar com funcionaven. També ens va portar un tambor per fer punt de creu. Ho vam intentar, però no ens en vam sortir gaire. Hem acordat que més endavant ho tornarem a provar a l’escola.
La Teresa va néixer quan es va acabar la 2a Guerra Mundial. La seva vida ha transcorregut a Sentmenat, un poble del Vallés Occidental. El dia a dia als pobles era força diferent que a la ciutat. A casa hi vivien els pares, els avis, els tiets i, fins i tot, els mossos que s’ocupaven del camp. Ens va parlar de la seva família, de l’escola, dels jocs,… Una tarda rodona!
La Carme és l’àvia de l’Héctor. Ella ens va explicar què feien a l’escola i com era el seu dia a dia. Sovint recorrien a les cançons per aprendre les lletres o les taules de multiplicar, els ajudava a memoritzar. També s’havien d’aprendre les lliçons d’un dia per l’altre i, si no ho feien, els castigaven de cara a la paret (sort que això ja no passa!). A més, ens va portar un munt d’objectes típics: fotos dels pupitres on seien, una ploma i tinta que vam poder usar, el llibre que tenien a l’escola, els còmics que llegien, … Va ser fantàstic poder tocar amb les nostres pròpies mans objectes tan especials.
De gran, la Carme es va dedicar a la docència i va treballar a la mateixa escola on ella havia anat de petita.
I, per acabar, ens va explicar el conte d’en Patufet. Aquell petit personatge que podem trobar a la panxa del bou i també al calaix de la nostra memòria.
Moltes gràcies avis, estem encantats d’escoltar les vostres històries!!