SORTIDA A LA COLÒNOIA GÜELL

Aquest curs hem estat treballant el projecte de Gaudí, hem estudiat la seva vida i les seves obres.

Com a cloenda del projecte hem anat a la Colònia Güell.

Hem  tingut la gran sort,que els avis de la nostra companya Laia Barragan viuen a la Colònia Güell i es van oferir per fer-nos una ruta i explicar-nos algunes anècdotes. No vam dubtar i vam acceptar l’oferta, no hi ha millor manera d’aprendre que dels nostres avis.

El Manel, avi de la Laia, juntament amb el seu amic Josep, un historiador del poble, ens van fer una ruta per la Colònia Güell, ens van ensenyar el camí per on passava Gaudí, ens van fer una ruta per la fàbrica de la família Güell i  una gran visita per les cases de la Colònia.

 

Fins que vam acabar al museu veient un vídeo de com vivien les dones i els nens durant els anys que funcionava la fàbrica.

Els nens i nenes han estat molt interessats han participat activament fent moltes preguntes.

Ha estat una visita molt bonica, ja que tant el Manel com el Josep explicaven les coses en primera persona, explicaven la seva vida i com vivien a la colònia.

El Manel l’avi de la Laia ens va portar a casa seva on ens tenien preparada una gran sorpresa!!

L’àvia i la cosina de la Laia ens havien preparat un pica-pica d’allò més bo!

 

Com que estàvem tan bé ens van convidar a dinar al pati de casa seva!

Després de dinar vam anar a fer la vista guiada a la cripta. Allà vam estar molt atents a totes les explicacions.

Va ser un dia molt intens i amb moltes emocions!!

Des d’aquí volem agrair a la Família de la Laia Barragan per tota l’organització, les explicacions, les sorpreses i la paciència que han tingut!!


PROJECTE DE LES PLANTES

 

Aquest trimestre hem treballat el tema de les plantes, ens ha durant moltes sessions, els alumnes s’han implicat d’una forma molt activa.

Hem començat a estudiar les plantes fent una observació a l’hort, hem mirat, tocat, olorat, comparat,…

 

Un cop a la classe hem contrastat la nostra informació amb informació que hem buscat per internet fent servir els ipads.

 

 

Amb els Ipads hem descobert les parts de les plantes, que no totes les plantes són iguals, i també el que necessiten les plantes per créixer. Amb aquesta informació hem construït un mapa conceptual i l’hem penjat a la classe.

 

Un cop que ja sabem força sobre les plantes ens convertim en investigadors i ens plantegem tres preguntes:

  • Les plantes busquen la llum?
  • Per què les fulles són verdes?
  • Les plantes tenen venes?

Cada grup cooperatiu escull una pregunta, la qual vol investigar.

Els hi donem l’explicació d’un experiment que pot donar resposta a la seva pregunta. Cada grup ha de fer la hipòtesi del que creu que passarà i descobrir el material que es necessitarà per dur a terme l’experiment.

Posem en comú les hipòtesi i dialoguem sobre el tema.

Decidim que tots els grups volen fer tots els experiments, així que fem una llista de tots els materials i cada grup cooperatiu s’organitza per portar-lo.

Així és com investiguem:

Les plantes busquen la llum?

Hem anat regant les llavors i  fent diferents observacions al llarg de les setmanes i hem comprovat que les plantes busquen la llum.

 

 

Per què les fulles són verdes?

 

Hem comprovat que el líquid que surt de les fulles és verd. És la clorofil·la.

 

Les plantes tenen venes?

 

Hem comprovat que les plantes tenen uns conductes per on passa la saba bruta que són similars a les venes del cos humà.

Durant aquest projecte també ens hem aprés un poema de castellà de les plantes.

Ha sigut un projecte  molt divertit i molt complert, hem aprés moltes coses i el més important és que hem gaudit molt!!

Per acabar el projecte hem fet un kahoot utilitzant els Ipad!

 

 

 


Últimes visites dels avis i àvies.

Quin greu! Estem apunt d’acabar les visites dels avis a les classes de tercer. Ha estat una experiència gratificant que no podrem agrair-los com es mereixen.

Aquesta setmana ha estat intensa.

Dilluns 3 de juny a la tarda van venir l’avi Jesús i l’àvia Cecília, avis del Jaume. La Cecília ens va ensenyar a fer un pa de pessic. Tots ens vam quedar bocabadats. La cuina té un punt de màgia. Barrejar els ingredients, separar la clara del rovell, calcular les quantitats i trobar-hi el punt just a tot, no és gens fàcil.  Les cuineres ens han ajudat a coure’l a la cuina de l’escola.

Mentre, en Jesús ens ha explicat un bonic conte. Sabeu quin és el millor invent per aconseguir un món millor? Un objecte que ja està creat? Un objecte que encara s’ha d’inventar? No! Un món millor s’aconsegueix amb una paraula: ESTIMAR!

 

 

Dimarts 4 de juny va venir l’avi Lluís, avi d’en Guillem. Ens va explicar com han estat els vaixells al llarg de la història. Què interessant! Des dels indis centreamericans que feien els seus vaixells amb pells i esquelets, passant pels inques, els egipcis, els fenicis,… I les caravel·les? Juntament amb una carraca (La Santa Maria) van ajudar al descobriment d’Amèrica.

Sabeu què feien servir abans per orientar-se al mar? No hi havia GPS i utilitzaven brúixoles. En Lluís ens n’ha deixat una perquè veiéssim com funciona.

També ha portat un periscopi i un codi Morse amb el que hem escrit el nostre nom!

 

Moltes gràcies, avis i àvies. Us estimem!!!


Un supermercat a 3r. Tallers de matemàtiques

Posar en funcionament un supermercat a la classe? A tercer ho hem provat. Quina manera tan divertida de fer matemàtiques!

Primer hem de classificar els productes en diferents seccions. No és fàcil. Després hem de decidir què volem comprar i fer un càlcul estimatiu de si portem prou diners.

Podem donar la quantitat exacta per pagar, i estalviem feina al venedor, o fer-ho de manera que ens tornin canvi.

El paper i el llapis ens ajuden a fer les diferents operacions. Hem hagut d’anar amb compte en col·locar els números amb decimals. Hem de diferenciar els euros i els cèntims d’euro.


PROVES CANGUR A LA PRIMÀRIA

Cada any participem 5è i 6è a les Proves Cangur que organitza la “Societat Catalana de Matemàtiques”, amb l’objectiu de difondre la cultura matemàtica i engrescar i motivar els nens i les nenes envers la ciència.

   

Per agrair l’esforç de tots plegats, la Victòria Zamora -coordinadora de la Primària- , ha passat per les classes . Ha felicitat a tots els nens i nenes pel seu esforç, especialment a aquells alumnes que han destacat i han quedat entre el 6% dels millors estudiants de Catalunya.

                                             Lluís Espasa, Ariadna López, Lucía Fernández

 

Enguany ha rebut una menció especial l’Alejandro Fernández i Torres; ha quedat al lloc 133, entre l’1% dels millors puntuats dels 15.737 participants.

                                             Albert Díaz, Alejandro Fernández, Àlex Castañé

 

Enhorabona companys de Cicle Superior.

Seguiu esforçant-vos!


Com ens agrada sentir les històries dels avis.

Aquesta setmana hem estat ben acompanyats, sabeu per què? Doncs perquè han vingut un munt d’avis. Ens han visitat els avis d’en Martí, de la Jana, de l’Arlet, de l’Emma i de l’Hèctor.

El dimarts 28 ens va acompanyar en Marc, avi de la Jana. Tot el que ens va explicar va ser d’allò més interessant i anava il·lustrat amb un Power Point ple d’imatges. Ens va deixar fer moltes preguntes i ens les va respondre totes. Quina vida més interessant ha tingut! Quin munt de jocs coneix i que bé ho passava! Ens va sorprendre molt la música i el ball de quan era jove. Us heu fixat mai en la quantitat d’activitat física que feien els joves quan ballaven el rock? No sabem si ara seríem capaços de seguir tan de moviment.

També ens va cridar molt l’atenció el tipus d’empresa que va crear. No era habitual en el seu temps. I és que va fundar una empresa que es dedica a la impressió 3D. Actualment ell diu que ja no hi treballa, però la seva filla ens va explicar que no s’ha desvinculat mai del tot.

 

El mateix dia, però a l’altra classe, van venir els avis d’en Martí. L’àvia Ester ens va explicar que la seva infància va transcórrer en ple barri gòtic, vivia al carrer del Call. Ens va explicar que prop de casa seva hi havia una vaqueria i allà anava a buscar la llet. Va dir que de petita era una mica belluguet i que a l’escola només hi anava amb nenes, però que s’ho passava bé. Vam tenir l’oportunitat de fer-li moltíssimes preguntes i ens va anar responent amb molta paciència i alegria. Però sabeu que és el que més ens va sorprendre? Doncs que quan li va tocar a l’avi Josep Maria explicar la seva infància, ell va tenir una experiència molt diferent a l’àvia. Va néixer a Santa Perpetua de la Mogoda, un poble molt petit lluny de Barcelona. Anava a una escola on els seus pares eren els mestres, jugava moltíssima estona al carrer perquè no hi havia cotxes. Amb els altres nens, construïen diferents jocs per passar l’estona. Tot el material que trobaven els donaven una utilitat. D’ençà aquell moment, va veure clar que la seva vocació era ser enginyer, i això és el que va estudiar de gran.

 

Dijous van venir els avis de l’Arlet. La Maria del Carme i en Lluís van parlar de les seves escoles: a què jugaven al pati; que un dels càstigs era estar dempeus amb els braços en creu i aguantant pes; que els cridaven pel cognom; s’havien d’estudiar les lliçons d’un dia per l’altre; i, normalment, a les primeres fileres hi seien els nens més aplicats.

També, ens van deixar preguntar i ens van respondre a tot.

Per acabar la trobada, la Maria del Carme i en Lluís ens van proposar fer una activitat força recorrent quan eren petits. Ens van ensenyar a fer papiroflèxia. Primer vam construir un avió de paper. Però d’aquells grossos amb ales de diferents mides, i com volaven dins la classe!! Després vam fer un ocell que en estirar la cua movia les ales. D’un objecte tan senzill com un paper, quin entreteniment més divertit.

La veritat és que com ara ja en sabem tant de la infància dels avis, podem comparar anècdotes entre uns i altres avis. És súper divertit!

 

 

 

I per acabar la setmana, el divendres a la tarda van venir l’àvia de l’Emma i els avis de l’Héctor.

La Teresa, àvia de l’Emma Lisbona, ens va portar un munt d’objectes per il·lustrar els seus relats. N’hi havia de ben curiosos, com el que feia servir el seu pare per picar les fulles de tabac; la llàntia d’oli; el molinet de cafè; la planxa que no anava endollada (i pesava un munt!), … Els vam poder tocar i esbrinar com funcionaven. També ens va portar un tambor per fer punt de creu. Ho vam intentar, però no ens en vam sortir gaire. Hem acordat que més endavant ho tornarem a provar a l’escola.

La Teresa va néixer quan es va acabar la 2a Guerra Mundial. La seva vida ha transcorregut a Sentmenat, un poble del Vallés Occidental. El dia a dia als pobles era força diferent que a la ciutat. A casa hi vivien els pares, els avis, els tiets i, fins i tot, els mossos que s’ocupaven del camp. Ens va parlar de la seva família, de l’escola, dels jocs,… Una tarda rodona!

 

 

La Carme és l’àvia de l’Héctor. Ella ens va explicar què feien a l’escola i com era el seu dia a dia. Sovint recorrien a les cançons per aprendre les lletres o les taules de multiplicar, els ajudava a memoritzar. També s’havien d’aprendre les lliçons d’un dia per l’altre i, si no ho feien, els castigaven de cara a la paret (sort que això ja no passa!). A més, ens va portar un munt d’objectes típics: fotos dels pupitres on seien, una ploma i tinta que vam poder usar, el llibre que tenien a l’escola, els còmics que llegien, … Va ser fantàstic poder tocar amb les nostres pròpies mans objectes tan especials.

De gran, la Carme es va dedicar a la docència i va treballar a la mateixa escola on ella havia anat de petita.

I, per acabar, ens va explicar el conte d’en Patufet. Aquell petit personatge que podem trobar a la panxa del bou i també al calaix de la nostra memòria.

 

 

Moltes gràcies avis, estem encantats d’escoltar les vostres històries!!