Estem molt contents perquè no parem de rebre avis.

Estem molt contents perquè no parem de rebre avis. Dilluns va ser el torn de l’àvia de la Lúa i l’àvia de l’Aina. Són visites que ens estan permetent tenir una visió molt acurada de com era la vida dels nostres avis quan eren infants.

L’àvia de l’Aina, la Carme, ens va ensenyar a jugar a un joc de cartes que es diu  “No val a badar!”. Aquest joc li van ensenyar altres persones d’una edat similar a la seva en una trobada. Ens va explicar que aquest tipus de jocs van molt bé per a la gent gran. Els nens de la nostra edat absorbim tot allò que ens envolta o se’ns explica i demostrem tenir bona memòria, però ens costa l’atenció. Les persones grans, a vegades, els va molt bé reforçar tant la memòria com l’atenció.

 

 

L’Elisa, l’àvia de la Lúa, va començar parlant de les diferències entre la manera de viure quan ella era petita i com ho fem nosaltres. Ella va estudiar en una escola rural, súper diferent a com és la nostra. Resulta que en una mateixa classe hi podien haver nens de diferents edats. Curiós!

La veritat és que el nostre entorn i costums són força diferents al dels nostres avis, però tots coincideixen al valorar que van tenir una infància molt feliç i no van trobar a faltar res. Quina sensació més bonica i satisfactòria, oi?

Vam acabar la trobada jugant a cartes, ella ens va ensenyar “el cinquillo” i “el burro”.

 

Avis i àvies, voleu que fem una partida?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *