Posar en funcionament un supermercat a la classe? A tercer ho hem provat. Quina manera tan divertida de fer matemàtiques!

Primer hem de classificar els productes en diferents seccions. No és fàcil. Després hem de decidir què volem comprar i fer un càlcul estimatiu de si portem prou diners.

Podem donar la quantitat exacta per pagar, i estalviem feina al venedor, o fer-ho de manera que ens tornin canvi.

El paper i el llapis ens ajuden a fer les diferents operacions. Hem hagut d’anar amb compte en col·locar els números amb decimals. Hem de diferenciar els euros i els cèntims d’euro.

Aquesta setmana hem estat ben acompanyats, sabeu per què? Doncs perquè han vingut un munt d’avis. Ens han visitat els avis d’en Martí, de la Jana, de l’Arlet, de l’Emma i de l’Hèctor.

El dimarts 28 ens va acompanyar en Marc, avi de la Jana. Tot el que ens va explicar va ser d’allò més interessant i anava il·lustrat amb un Power Point ple d’imatges. Ens va deixar fer moltes preguntes i ens les va respondre totes. Quina vida més interessant ha tingut! Quin munt de jocs coneix i que bé ho passava! Ens va sorprendre molt la música i el ball de quan era jove. Us heu fixat mai en la quantitat d’activitat física que feien els joves quan ballaven el rock? No sabem si ara seríem capaços de seguir tan de moviment.

També ens va cridar molt l’atenció el tipus d’empresa que va crear. No era habitual en el seu temps. I és que va fundar una empresa que es dedica a la impressió 3D. Actualment ell diu que ja no hi treballa, però la seva filla ens va explicar que no s’ha desvinculat mai del tot.

El mateix dia, però a l’altra classe, van venir els avis d’en Martí. L’àvia Ester ens va explicar que la seva infància va transcórrer en ple barri gòtic, vivia al carrer del Call. Ens va explicar que prop de casa seva hi havia una vaqueria i allà anava a buscar la llet. Va dir que de petita era una mica belluguet i que a l’escola només hi anava amb nenes, però que s’ho passava bé. Vam tenir l’oportunitat de fer-li moltíssimes preguntes i ens va anar responent amb molta paciència i alegria. Però sabeu que és el que més ens va sorprendre? Doncs que quan li va tocar a l’avi Josep Maria explicar la seva infància, ell va tenir una experiència molt diferent a l’àvia. Va néixer a Santa Perpetua de la Mogoda, un poble molt petit lluny de Barcelona. Anava a una escola on els seus pares eren els mestres, jugava moltíssima estona al carrer perquè no hi havia cotxes. Amb els altres nens, construïen diferents jocs per passar l’estona. Tot el material que trobaven els donaven una utilitat. D’ençà aquell moment, va veure clar que la seva vocació era ser enginyer, i això és el que va estudiar de gran.

Dijous van venir els avis de l’Arlet. La Maria del Carme i en Lluís van parlar de les seves escoles: a què jugaven al pati; que un dels càstigs era estar dempeus amb els braços en creu i aguantant pes; que els cridaven pel cognom; s’havien d’estudiar les lliçons d’un dia per l’altre; i, normalment, a les primeres fileres hi seien els nens més aplicats.

També, ens van deixar preguntar i ens van respondre a tot.

Per acabar la trobada, la Maria del Carme i en Lluís ens van proposar fer una activitat força recorrent quan eren petits. Ens van ensenyar a fer papiroflèxia. Primer vam construir un avió de paper. Però d’aquells grossos amb ales de diferents mides, i com volaven dins la classe!! Després vam fer un ocell que en estirar la cua movia les ales. D’un objecte tan senzill com un paper, quin entreteniment més divertit.

La veritat és que com ara ja en sabem tant de la infància dels avis, podem comparar anècdotes entre uns i altres avis. És súper divertit!

I per acabar la setmana, el divendres a la tarda van venir l’àvia de l’Emma i els avis de l’Héctor.

La Teresa, àvia de l’Emma Lisbona, ens va portar un munt d’objectes per il·lustrar els seus relats. N’hi havia de ben curiosos, com el que feia servir el seu pare per picar les fulles de tabac; la llàntia d’oli; el molinet de cafè; la planxa que no anava endollada (i pesava un munt!), … Els vam poder tocar i esbrinar com funcionaven. També ens va portar un tambor per fer punt de creu. Ho vam intentar, però no ens en vam sortir gaire. Hem acordat que més endavant ho tornarem a provar a l’escola.

La Teresa va néixer quan es va acabar la 2a Guerra Mundial. La seva vida ha transcorregut a Sentmenat, un poble del Vallés Occidental. El dia a dia als pobles era força diferent que a la ciutat. A casa hi vivien els pares, els avis, els tiets i, fins i tot, els mossos que s’ocupaven del camp. Ens va parlar de la seva família, de l’escola, dels jocs,… Una tarda rodona!

La Carme és l’àvia de l’Héctor. Ella ens va explicar què feien a l’escola i com era el seu dia a dia. Sovint recorrien a les cançons per aprendre les lletres o les taules de multiplicar, els ajudava a memoritzar. També s’havien d’aprendre les lliçons d’un dia per l’altre i, si no ho feien, els castigaven de cara a la paret (sort que això ja no passa!). A més, ens va portar un munt d’objectes típics: fotos dels pupitres on seien, una ploma i tinta que vam poder usar, el llibre que tenien a l’escola, els còmics que llegien, … Va ser fantàstic poder tocar amb les nostres pròpies mans objectes tan especials.

De gran, la Carme es va dedicar a la docència i va treballar a la mateixa escola on ella havia anat de petita.

I, per acabar, ens va explicar el conte d’en Patufet. Aquell petit personatge que podem trobar a la panxa del bou i també al calaix de la nostra memòria.

Moltes gràcies avis, estem encantats d’escoltar les vostres històries!!

Estem molt contents perquè no parem de rebre avis. Dilluns va ser el torn de l’àvia de la Lúa i l’àvia de l’Aina. Són visites que ens estan permetent tenir una visió molt acurada de com era la vida dels nostres avis quan eren infants.

L’àvia de l’Aina, la Carme, ens va ensenyar a jugar a un joc de cartes que es diu  “No val a badar!”. Aquest joc li van ensenyar altres persones d’una edat similar a la seva en una trobada. Ens va explicar que aquest tipus de jocs van molt bé per a la gent gran. Els nens de la nostra edat absorbim tot allò que ens envolta o se’ns explica i demostrem tenir bona memòria, però ens costa l’atenció. Les persones grans, a vegades, els va molt bé reforçar tant la memòria com l’atenció.

L’Elisa, l’àvia de la Lúa, va començar parlant de les diferències entre la manera de viure quan ella era petita i com ho fem nosaltres. Ella va estudiar en una escola rural, súper diferent a com és la nostra. Resulta que en una mateixa classe hi podien haver nens de diferents edats. Curiós!

La veritat és que el nostre entorn i costums són força diferents al dels nostres avis, però tots coincideixen al valorar que van tenir una infància molt feliç i no van trobar a faltar res. Quina sensació més bonica i satisfactòria, oi?

Vam acabar la trobada jugant a cartes, ella ens va ensenyar “el cinquillo” i “el burro”.

Avis i àvies, voleu que fem una partida?

Els nens i nenes de tercer seguim súper engrescats amb les visites dels avis i àvies. La setmana passada van venir els avis d’en Marc i l’avia d’en Roger. Vam passar un matí molt interessant.

Els avis d’en Marc, la Rosa i en Jaume, ens van explicar coses del lloc on vivien. Fins ara havíem anat sabent del dia a dia més personal dels avis: què feien, l’escola, etc. Però i el barri, ha canviat molt el barri de Sants al llarg de tots aquests anys? Ens ho van estar explicant i la resposta és que sí. La història del nostre entorn més proper també ha patit canvis. I per il·lustrar-ho ens va portar un llibre molt interessant que vam estar llegint i veient les imatges.

L’àvia d’en Roger, l’Esther, ens va portar una gravació del seu pare Ramon, de 93 anys. En aquest vídeo hi havia en Roger fent preguntes al seu besavi que ens va permetre saber coses de la guerra i de com s’havien d’amagar per a que els policies no els trobessin. També vam saber una anècdota divertida amb unes monedes que en Ramon havia trobat en un lloc, pensant que eren de mentida i que van resultar ser d’or de veritat.

Ja veieu que totes aquestes visites ens apropen més als nostres avis i ens omplen de complicitat. Moltes gràcies!

A tercer de Primària hem jugat amb les simetries. Primer hem creat i hem reproduït figures per parelles.

Després el joc ha consistit en descobrir diferents eixos. Per fer-ho hem adjudicat un número de l’1 al 6 a cada peça de pattern blocks

.

Cada jugador ha tirat el dau tres cops i ha agafat cada vegada dues peces iguals que es corresponien al nombre obtingut. Així cadascú tenia tres parelles de peces.

Amb les peces obtingudes s’havia de configurar damunt la taula una composició simètrica.

Per comprovar els eixos de simetria hem fet servir miralls. Posant el mirall damunt l’eix la figura reflectida havia de coincidir amb l’original.

Si la figura que construíem tenia dos eixos obteníem 4 punts. Si només tenia 1 eix, 2. Hem aconseguit fins a 6 punts trobant figures amb 3 eixos de simetria!

A tercer ens segueixen visitant els avis. Ens encanta escoltar tot el què ens expliquen de quan eren petits: com vivien, a què jugaven, què feien en sortir de l’escola… Aquesta setmana ens han visitat l’àvia d’en David i els avis d’en Jan i d’en Biel Gambús.

L’àvia d’en David, la Vicky, ens va fer jocs matemàtics. Primer vam jugar al bingo, però una mica canviat ja que era amb les taules de multiplicar. Ens en vam sortir molt bé perquè ens sabem súper bé les taules! Després vam resoldre un parell d’enigmes. La veritat que vam haver de pensar, però gràcies a les idees de tots vam arribar a la resposta. Per últim, la Vicky, ens va regalar un joc de geometria, vam estar una estona jugant i ens va agradar. Moltes gràcies!!

L’Antònia i en Manel, els avis d’en Biel i en Jan, ens van explicar a què jugaven: el bòlit, la xarranca o les xapes. I també ens van explicar una anècdota molt divertida amb uns animals. Resulta que ells vivien molt a prop del parc de l’escorxador i un dia, en sortir de casa, es van trobar un bou que estava just a la porta de casa. Van haver de tancar la porta a correcuita no fos cas que l’animal entrés.

En Manel i l’Antònia van insistir que jugaven molta estona al carrer. Clar, hi havia molts menys cotxes que no pas ara! Doncs resulta que quan era l’hora de menjar, els pares sortien al balcó i els cridaven que el plat ja era a taula. Al final, de tant parlar de jugar i menjar, a tots se’ns va obrir el cuquet de la panxa. I ves per on, l’Antònia i en Manel ens van preparar el seu berenar, pa amb oli i sucre. Quin descobriment! Per llepar-se’n els dits!!

Gràcies avis, ens ha encantat la vostra visita!

Divendres a la tarda ens va visitar l’Eugènia, l’àvia d’en Pau. Va participar en el projecte Els  nostres avis i àvies explicant com era l’escola quan era petita i com ho feia ella després, doncs va ser mestra.

Ens va dir que la seva escola era religiosa i que separaven els nens i les nenes.  També que  duien uniforme i una bata blanca, i les lliçons se les havien d’aprendre de memòria. Cada dia els hi preguntaven les coses que havien estudiat i sovint recorrien a les cançons per facilitar la memorització, per exemple amb les taules de multiplicar.

Ens va explicar que seien en pupitres, i es deien així perquè la taula estava enganxada a la cadira. Les classes eren en castellà i els alumnes es dirigien a la mestra parlant-los de vostè. Havien de ser molt respectuosos i no gosaven interrompre. Quan algun alumne s’equivocava o feia alguna entremaliadura, els hi feia copiar molts cops en un paper que no ho faria més.

I el pati, a què jugaven els nostres avis quan eren petits? Doncs l’Eugènia també ens ho va explicar, i el millor és que hi vam jugar!! Deia que s’ho passaven molt bé amb les xapes, amb el joc dels disbarats i el telèfon.

El cert és que va ser una tarda súper enriquidora i, com era d’esperar, ens van sorgir un munt de preguntes, que l’Eugènia va anar responent amb molta amabilitat.

Eugènia, moltíssimes gràcies per venir!!!

Dimecres vam anar a Mercabarna a fer una activitat que s’anomena “Creix amb el Peix”.

Sabíeu que Mercabarna és el mercat dels mercats? Això vol dir que distribueixen productes a totes les botigues de Barcelona i rodalies. Hi ha de tot: fruita i verdura, carn i peix. Nosaltres vam anar a la secció del peix.

Vam fer dos grups. Primer uns vam començar visitant les naus del peix. Allà vam tenir l’oportunitat de veure alguns exemplars de peixos: seitons, sardines, salmó, navalles, mol·luscs, calamars, verats o lluç. Ens van explicar algunes curiositats de cada animal com les brànquies, la forma de la boca o les dents. Va ser interessant.

Després, vam anar al museu del peix. Allà vam fer un petit recorregut per les diferents maneres de pescar, des de les més antigues fins les més actuals. Vam aprendre, també, que el peix es pesca a la nit i que es fa una subhasta a la baixa per vendre’l als mercats. Força interessant tot el que ens van dir.

Quan va arribar l’hora de dinar, Mercabarna ens va convidar a un bon tiberi. Vam menjar una amanida de gambes i tonyina, lluç arrebossat, seitons i calamars a la romana. Tot acompanyat d’unes llesques de pa amb tomàquet. Per postres, plàtan. Ja veieu que ens vam quedar ben tips.

Va ser un dia rodó: divertit, interessant i enriquidor.